Queia el capvespre, mentre resseguíem les indicacions del nostre navegador. Aquest, ja feia una bona estona que ens havia fet deixar l'asfalt i seguiem per una pista de terra, que ens tenia que apropar a l'aigua.
Recorríem un paisatge cobert per boscos d'avets, aquets s'intercalaven amb bedolls i també faigs. On no hi havia arbres, algunes clarianes convertides en pastures i a les boreres de la pista predominaven els avellaners.
Finalment arribem al fí del camí, algunes cases de teulades empinades ens fa pensar que aquí, és un lloc on a l'hivern hi deu nevar força.
Un tros avall veiem l'aigua, s'hi accedeix per unes escales que descendeixen entre les cases.
Preparerem un bon sopar.Amb poca estona ha caigut la nit, una nit fosca. Infinitat d'estels guarneixen el firmament.
El cansament ens fa buscar l'horitzontalitat, tot just havent sopat.
El primers rajos de sol anuncien un nou dia, aquets però no ens arrencaran pas del llit, tindran que venir reforços per fer pujar la temperatura.
El dia és magnífic i un aire fresc fa ballar les fulles d'uns pollancres espigats.
Un bon esmorzar a base de truita amb pa amb tomàquet per omplir bé l'estómac.
El vent ha pujat, la cosa es complica. Rumiem a veure que fem, doncs remar amb vent torna la "tarea" molt feixuga.
Baixaré fins arran d'aigua, per veure quines són les condicions més avall. Decidim provar-ho i sí ho veiem molt carregós, sempre estem a temps de desistir.
Avui tenim per davant 32 quilòmetres d'embassament.
Aquest té una curiosa forma i en algun lloc és realment espectacular. A la part més alta s'hi troben una serie de meandres, en total 9 curves consecutives, on el riu ha forjat un canyó d'alló més sorprenen. Però per arribar-hi ens falta cobrir molta distància. A la primera part circunnaveguem una gran península, això ja ens portarà una hora i mitja i no estem ni a la meitat. Aquí sen's ocut un brillant idea i és anar per terra, a veure si hi ha la possibilitat de tornar portejant per terra, per saltar-nos aquesta península i estalviar-nos aquesta hora i mitja. Efectivament es pot fer.
Prosseguim com si acabéssim de començar, calculem entre una hora i mitja o dues més, per arribar-hi. El vent alenteix la marxa, no és constant però ho fa més difícil.
Per sobre nostre sobravolen aligues
I serà en aquest punt on identifiquem nombrossos nius, després que un d'aquets ocells es pari en un. Els excrements delaten els diferents assentaments.Els braços ja comencen a notar l'esforç, portem més de tres hores i finalment arribem al lloc desitjat.
Després d'un dels meandres, trobem una barca aparcada, el noi mig en anglès ens explica que sobre el penyassegat que domina el congost, s'hi troba un mirador, des d'on es visualitzen tots els meandres.
Cap amunt hi falta gent. La vista desde el capdamunt és espectacular.
Són les tres de la tarda i ens posem en marxa, el cel s'està posant negre per moments i no ens podem encantar. No sembla que tingui que ploure, però per sí de cas no ens encantarem. El vent ha afluixat.
Desfem el recorregut, les grans aus segueixen sobrevolant els penyassegats. Sembla que els núvols a elles no els hi preocupen massa. Última recta llarga abans d'arribar on tenim la intenció de portejar.
El trajecte a peu ens portarà una mitja horeta, uns corriols descendeix per l'altre banda.
Acabem de guanyar una hora i serà crucial.
Això s'està posant negre per moments. Tindrem el temps just de desinflar la nostra embarcació i remuntar fins el cotxe, el vent anuncia el pitjor.
