dijous, 5 d’octubre del 2017

Kanjon reke Uvac/Sèrbia.


Queia el capvespre, mentre resseguíem les indicacions del nostre navegador. Aquest, ja feia una bona estona que ens havia fet deixar l'asfalt i seguiem per una pista de terra, que ens tenia que apropar a l'aigua.
Recorríem un paisatge cobert per boscos d'avets, aquets s'intercalaven amb bedolls i també faigs. On no hi havia arbres, algunes clarianes convertides en pastures i a les boreres de la pista predominaven els avellaners.

Finalment arribem al fí del camí, algunes cases de teulades empinades ens fa pensar que aquí, és un lloc on a l'hivern hi deu nevar força.
Un tros avall veiem l'aigua, s'hi accedeix per unes escales que descendeixen entre les cases.
Preparerem un bon sopar.Amb poca estona ha caigut la nit, una nit fosca. Infinitat d'estels guarneixen el firmament.
El cansament ens fa buscar l'horitzontalitat, tot just havent sopat.
El primers rajos de sol anuncien un nou dia, aquets però no ens arrencaran pas del llit, tindran que venir reforços per fer pujar la temperatura.

El dia és magnífic i un aire fresc fa ballar les fulles d'uns pollancres espigats.
Un bon esmorzar a base de truita amb pa amb tomàquet per omplir bé l'estómac. 
El vent ha pujat, la cosa es complica. Rumiem a veure que fem, doncs remar amb vent torna la "tarea" molt feixuga.
Baixaré fins arran d'aigua, per veure quines són les condicions més avall. Decidim provar-ho i sí ho veiem molt carregós, sempre estem a temps de desistir.
Avui tenim per davant 32 quilòmetres d'embassament.

Aquest té una curiosa forma i en algun lloc és realment espectacular. A la part més alta s'hi troben una serie de meandres, en total 9 curves consecutives, on el riu ha forjat un canyó d'alló més sorprenen. Però per arribar-hi ens falta cobrir molta distància. A la primera part circunnaveguem una gran península, això ja ens portarà una hora i mitja i no estem ni a la meitat. Aquí sen's ocut un brillant idea i és anar per terra, a veure si hi ha la possibilitat de tornar portejant per terra, per saltar-nos aquesta península i estalviar-nos aquesta hora i mitja. Efectivament es pot fer.

Prosseguim com si acabéssim de començar, calculem entre una hora i mitja o dues més, per arribar-hi. El vent alenteix la marxa, no és constant però ho fa més difícil.
Per sobre nostre  sobravolen aligues 
I serà en aquest punt on identifiquem nombrossos nius, després que un d'aquets ocells es pari en un. Els excrements delaten els diferents assentaments.Els braços ja comencen a notar l'esforç, portem més de tres hores i finalment arribem al lloc desitjat.

Després d'un dels meandres, trobem una barca aparcada, el noi mig en anglès ens explica que sobre el penyassegat que  domina el congost, s'hi troba un mirador, des d'on es visualitzen tots els meandres. 
Cap amunt hi falta gent. La vista desde el capdamunt és espectacular.

Són les tres de la tarda i ens posem en marxa, el cel  s'està posant negre per moments i no ens podem encantar. No sembla que tingui que ploure, però per sí de cas no ens encantarem. El vent ha afluixat.
Desfem el recorregut, les grans aus segueixen sobrevolant els penyassegats. Sembla que els núvols a elles no els hi preocupen massa. Última recta llarga abans d'arribar on tenim la intenció de portejar.


El trajecte a peu ens portarà una mitja horeta, uns corriols descendeix per l'altre banda.

Acabem de guanyar una hora i serà crucial. 
Un cop dins l'aigua, les primeres gotes anuncien la pluja.
Això s'està posant negre per moments. Tindrem el temps just de desinflar la nostra embarcació i remuntar fins el cotxe, el vent anuncia el pitjor. 
Acabem de col-locar els estris com podem, doncs la pluja ja no vol esperar més i comença a caure amb violència. El camí de tornada a la civilització serà un concert de llamps i trons. Una forta tempesta descarrega amb força. Agraïm la sort que ens ha fet escapar d'una de bona. Son les set de la tarda i ha enfosquit de cop. Plourà una bona estona.
 Anem a celebrar la nostra sort amb un bon sopar, ens l'hem ben guanyat!!!!



dimecres, 27 de setembre del 2017

Navegant per la costa de Croàcia.

"Croàcia, una costa entre mar i muntanya".


Després de recórrer, Bòsnia-Herzegovina, Montenegro, Albània, Macedònia, Kosovo i Sèrbia, arribem a Croàcia. 
Aquí va ser on vàrem desembarcar en ple mes d'agost, però en vam fugir, sense mirar enrere.... No era el destí que buscàvem. Teníem a la ment altres fites.


Però finalment, els nostres passos ens  tornen a portar a aquest país que domina la costa adriàtica.


Vaig conèixer Croàcia al 2007, quan tot just despertava d'un gran letarg, però molt ha plogut des de les hores i les coses com no, ha canviat molt.


Ara, el turisme centreeuropeu hi busca el sol i el mar. Un dels destins més pròxims dels seus enfredorats països.


Els pescadors han canviat els seus hàbits, remodelant les seves cases per transformar-les en acollidors apartaments,  i les seves barques de pesca, en improvitzats restaurants flotants.


Una oferta la qual brolla arreu. Aquí les padrines ja no ens obriran les portes de casa seva per oferir-nos un cafè turc, en canvi, ens ofereixen les claus d'un apartament a primera linea de mar. 


Una oferta que a aquestes altures de setembre, queda ben palesa amb la quantitat de cartells que ofereixen aquesta possibilitat.


Els mercats de productes regional, convertits en superfícies de consum plastificat, seguint la dinàmica consumista d'aquesta societat insaciable.


A la costa sud queda empresonada entre el mar i la muntanya, una bona carretera la resegueix. 


A favor seu, diré que no ser si per la falta d'espai o per l'exemple desastrós d'altres països mediterranis, aquí no hi abunden els grans hotels.


 Els petits poblets aprofiten qualsevol racó, en pendents vertiginoses, buscant les fredes aigües d'aquest litoral.


Aquí no hi abundant les grans platges, aquestes són subtituides per caletes, i replans construits en un intent d'apropar-se a l'aigua.


 La qual cosa fa que no sempre es puguin complaure tots els sentits. L'únic sentit que sempre s'omple amb la seva companyia és la vista. 


Al tacte li costa una mica més. I arribar al mar no sempre serà fàcil. La falta d'espai afavoreix les prohibicions reguladores, que d'altra manera, convertirien el lloc en un embut. No em vull imaginar en ple mes d'agost aquets empinats accesos.


Nosaltres ens hi hem apropat al setembre, amb l'esperança que la gran majoria d'estiuejants hagin fet la migració cap als seus respectius països, i així es. Però com nosaltres, encara hi queden ressegats que no es conformen en donar l'estiu per concluit.


 Molts d'aquets són beneficiaris d'una paga vitalícia com a recompensa als seus anys de cotització. Direm a favor seu que com a bons centreeuropeus civilitzats, tenen una conducta molt  cívica i respectuossa, moltes vegades podrien passar desapercebuts per el sigil en que es desenvolupen.


I per concloure, diré que un cop aconsegueixes la teva codiciada plaça en algun dels seus fantàstics emplaçaments, el litoral ens ofereix unes possibilitats immillorables, les cales ens brinden el seu aixopluc i una costa d'aigües cristallines, s'obre davant nostre a un ventall de posibilitats inesgotables.
 

El nostre kaiac recorrer aquets paratges, on desde l'aigua tot canvia.


 Les imatges d'un capvespre rogenc ens fan oblidar les penalitats d'accesibilitat.


 Flotant, tot pren una altra imatge. Tot observant aquest capvespre canviant, un paradís de sol-litud omple, ara sí, tots els nostres sentits.



Amb més de 1.000 quilòmetres de costa i més de mil illes, Croàcia és un bon destí per palejar. (Ara, no todo lo que reluce es oro).


I dic això perquè la cosa està bastant explotadeta, de cara a un turisme amb poder adquisitiu, molts alemanys.


 Amb kaiac tens, però, un Gran ventall de possibilitats  per perdre't i meravellosos espais amb total sol-litud.


dijous, 27 d’abril del 2017

Camins al Senegal.

Senegal.

La República del Senegal (en wòlofSenegaal, en francèsRépublique du Sénégal) és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental. El Senegal limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic, amb Mauritània al nord, amb Mali a l'est i amb la República de Guinea i Guinea Bissau al sud. Gàmbiaforma un enclavament virtual dintre del Senegal, que ressegueix el riu Gàmbiadurant més de 300 km terra endins. Les illes del Cap Verd estan situades a 560 km de la costa senegalesa, davant per davant.
Baobap a prop del riu Casamance.

Ceiba o fromager a la zona de Cadamance.

dijous, 16 de març del 2017

Nepal el Regne de l'Himàlaia.

 Parc Nacional de Chitwan (Nepal: चितवन राष्ट्रिय निकुञ्ज; antigament Royal Chitwan Parc Nacional) és el primer parc nacional del Nepal. Va ser establert el 1973 i està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1984,[1] el parc cobreix una àrea de 932 km² i està situat a l'interior subtropical de les terres baixes del Terai del centre-sud del Nepal, al districte de Chitwan.Pel que fa a l'altitud varia d'aproximadament des dels 100 m a la Vall del Riu als 815 m als Siwalik.(lo dels elefans es molt turístic, però val la pena si tries la primera sortida del matí, les llums entre l'humitat i el lloc no tenen desperdici, es veuen herbivors, de tigre o rinoceron ni rastre, es necessita algafar ofertes més llargues)

topi nepalí (nepalí: नेपाली टोपी) o topi de Daca (nepalí: ढाका टोपी ) es un tipus de barret popular a Nepal, forma part del vestit típic d'aquest  país.
.El territori del Nepal està dividit en tres parts naturals: el Terai o Tarai (les terres baixes), el Dhun (les valls) i les muntanyes Himàlaia.

Temple Hinduista de Dakshinkal.                                   Està dedicat a la deesa Kali, la manifestació més sanguinària de Parvati, esposa de Siva. Els fidels porten al temple tot tipus d’animals que son sacrificats pels sacerdots. Acabat el sacrifici, s’esquarteren i es fa una rostida campestre. 

Intentant arreglar l'embrage de la moto que patina, però ens quedarem sense embrage a Katmandu.
Acrobacies conduint

El nord es molt muntanyós, i té alguns dels cims més alts de l'Himàlaia i del món, entre ells l'Everest (8.848 m) entre el Nepal i el Tibet i el Kanchenjunga(8.598) entre el Nepal i l'Índia. La zona sud, fronterera amb l'Índia és més plana, i de clima subtropical.Mirador de korbari amb vistes als Annapurnes.

Carretera de pokara a Lumbini travessant un port de muntanya.

Molt aconsellable.

De retorn cap a L'India.


Nepal un petit gran país.







diumenge, 29 de gener del 2017

En busca de LLOPS a la Sierra de la Culebra

És el lloc de la península Ibèrica on el llop encara és relativament abundant.
 Segons el cens del 1980, la Sierra de la Culebra és la zona que major densitat de llops de tota l'Europa occidental.
 Hi ha una certa quantitat de llops que els caçadors poden matar cada any a la reserva, però molts més s'eliminen il·legalment.