Navegant per la costa de Croàcia.

"Croàcia, una costa entre mar i muntanya".

Després de recórrer, Bòsnia-Herzegovina, Montenegro, Albània, Macedònia, Kosovo i Sèrbia, arribem a Croàcia. 

Aquí va ser on vàrem desembarcar en ple mes d'agost, però en vam fugir, sense mirar enrere.... No era el destí que buscàvem. Teníem a la ment altres fites.

Però finalment, els nostres passos ens  tornen a portar a aquest país que domina la costa adriàtica.

Vaig conèixer Croàcia al 2007, quan tot just despertava d'un gran letarg, però molt ha plogut des de les hores i les coses com no, ha canviat molt.

Ara, el turisme centreeuropeu hi busca el sol i el mar. Un dels destins més pròxims dels seus enfredorats països.

Els pescadors han canviat els seus hàbits, remodelant les seves cases per transformar-les en acollidors apartaments,  i les seves barques de pesca, en improvitzats restaurants flotants.

Una oferta la qual brolla arreu. Aquí les padrines ja no ens obriran les portes de casa seva per oferir-nos un cafè turc, en canvi, ens ofereixen les claus d'un apartament a primera linea de mar. 

Una oferta que a aquestes altures de setembre, queda ben palesa amb la quantitat de cartells que ofereixen aquesta possibilitat.

Els mercats de productes regional, convertits en superfícies de consum plastificat, seguint la dinàmica consumista d'aquesta societat insaciable.

A la costa sud queda empresonada entre el mar i la muntanya, una bona carretera la resegueix. 

A favor seu, diré que no ser si per la falta d'espai o per l'exemple desastrós d'altres països mediterranis, aquí no hi abunden els grans hotels.

 Els petits poblets aprofiten qualsevol racó, en pendents vertiginoses, buscant les fredes aigües d'aquest litoral.

Aquí no hi abundant les grans platges, aquestes són subtituides per caletes, i replans construits en un intent d'apropar-se a l'aigua.

 La qual cosa fa que no sempre es puguin complaure tots els sentits. L'únic sentit que sempre s'omple amb la seva companyia és la vista. 

Al tacte li costa una mica més. I arribar al mar no sempre serà fàcil. La falta d'espai afavoreix les prohibicions reguladores, que d'altra manera, convertirien el lloc en un embut. No em vull imaginar en ple mes d'agost aquets empinats accesos.

Nosaltres ens hi hem apropat al setembre, amb l'esperança que la gran majoria d'estiuejants hagin fet la migració cap als seus respectius països, i així es. Però com nosaltres, encara hi queden ressegats que no es conformen en donar l'estiu per concluit.

 Molts d'aquets són beneficiaris d'una paga vitalícia com a recompensa als seus anys de cotització. Direm a favor seu que com a bons centreeuropeus civilitzats, tenen una conducta molt  cívica i respectuossa, moltes vegades podrien passar desapercebuts per el sigil en que es desenvolupen.

I per concloure, diré que un cop aconsegueixes la teva codiciada plaça en algun dels seus fantàstics emplaçaments, el litoral ens ofereix unes possibilitats immillorables, les cales ens brinden el seu aixopluc i una costa d'aigües cristallines, s'obre davant nostre a un ventall de posibilitats inesgotables.

 

El nostre kaiac recorrer aquets paratges, on desde l'aigua tot canvia.

 Les imatges d'un capvespre rogenc ens fan oblidar les penalitats d'accesibilitat.

 Flotant, tot pren una altra imatge. Tot observant aquest capvespre canviant, un paradís de sol-litud omple, ara sí, tots els nostres sentits.

Amb més de 1.000 quilòmetres de costa i més de mil illes, Croàcia és un bon destí per palejar. (Ara, no todo lo que reluce es oro).

I dic això perquè la cosa està bastant explotadeta, de cara a un turisme amb poder adquisitiu, molts alemanys.

 Amb kaiac tens, però, un Gran ventall de possibilitats  per perdre't i meravellosos espais amb total sol-litud.